Etiquetes

, , ,

M’apunto a la incipient polèmica oberta en El Punt entre el periodista Salvador Garcia-Arbós (Llibertat NP, publicat l’1 d’agost) i l’advocat Carles Monguilod (Els nazis també?,publicat el 7 d’agost) sobre el dret de qualsevol persona a defensar les seves idees. És indiscutible que cada individu pot tenir les idees que vulgui, perquè creure una altra cosa és ser directament partidari de l’electroxoc i no és el meu cas. No crec, però, que qualsevol idea pugui ser defensada públicament i encara menys posada en pràctica, no només pels claríssims arguments que exposa Monguilod en el seu article, sinó per una qüestió més elemental que intentaré exposar.

Cada col·lectivitat humana –nació, ètnia, municipi, societat, etc.– fixa les seves normes de convivència en forma de lleis, que per definició són normes d’obligat compliment. I el conjunt de lleis que defineixen el marc de drets i deures d’una societat és el que coneixem col·loquialment per sistema. Ni per lògica natural ni per lògica política –que no és sempre el mateix– cap sistema no pot admetre la propagació d’idees que tinguin el propòsit de destruir-lo. Això és ben visible en aquelles comunitats que s’han deixat seduir o segrestar pel totalitarisme: qualsevol manifestació contrària, pública o fins i tot privada, és bandejada sense contemplacions. En canvi, les comunitats que han adoptat principis democràtics en el seu funcionament institucional i que procuren seguir amb més o menys proximitat el denominador comú dels drets que és la Declaració Universal dels Drets Humans, se senten equivocadament obligades a ser pulcres i correctes i a creure’s aquella frase de Winston Churchill que deia aproximadament que moriria per defensar el dret a opinar d’aquells que volien suprimir-lo. Aquesta actitud, segurament molt de gentleman, al meu entendre és clarament errònia.

 Els antisistema i els antidemòcrates –en una societat democràtica són pràcticament el mateix perquè ni accepten la voluntat de la majoria ni accepten que se’ls porti la contrària- estan absolutament decidits a utilitzar tots els privilegis que la democràcia els dóna per imposar el seu model de societat.  Davant d’això, em sembla ben lògic que les seves posicions no puguin ser defensades públicament ni que tinguin cap mena d’opció a utilitzar els mecanismes i els recursos d’un sistema que només accepten instrumentalment per poder-lo destruir. És un simple i legítim mecanisme d’autodefensa com ho és emprar la violència contra qui ens ataca amb violència.

Anuncis