Etiquetes

, ,

Té raó CiU quan diu que si ara no hi ha hagut acord per tirar endavant la llei electoral tampoc no n’hi haurà després de les eleccions. Però si bé  l’observació és certa, també és veritat que és vergonyosa. No ens pot provocar cap altra impressió. És una vergonya que les organitzacions polítiques de Catalunya siguin incapaces de construir un punt de trobada comú des del qual elaborar una llei electoral pòpia que connecti millor la tasca política amb la ciutadania i que faci del nostre Parlament una cambra més àgil, més representativa i més actual.

 

També tenen raó els que diuen que a aquestes alçades de la legislatura és allunyat del sentit comú intentar portar aquesta llei endavant perquè calen moltes hores de discussió. Els interessos estratègics de cada partit són fortificacions difícils d’obrir i de modificar i a pocs mesos d’unes leccions ningú no es posarà en situació  de fer canvis perquè els estrategues electorals no tenen prou temps per estudiar la manera de treure més profit d’una estructura que tot just ara es començaria a discutir.

 

Per això no és una bona idea que Ciutadans pel Canvi proposi ara una via alternativa a través de la tramitació de la Inciativa Legilativa Popular (ILP) que van endegar fa mesos per posar en marxa una nova llei electoral. I no ho és perquè si el moment no és bo per a una discussió dels grups parlamentaris, tampoc no és per posar-los a discutir una proposta externa. Els punts de partida respectius continuen estant igual de lluny.

 

La proposta que fa CPC té elements interessants com proposar que l’abstenció resti el nombre d’escons a ocupar en cada legislatura o que cada vot valgui el mateix amb independència de si prové de les grans ciutats i dels nuclis rurals, cosa que ara no succeeix perquè, com sabeu, hi ha factors correctors perquè no hi hagi desequil·libris excessius entre territoris poc poblats i les grans conurbacions; o dit d’una altra manera, perquè el vot no catalanista de les grans ciutats receptores d’immigració no predomini per sobre del vot nacionalista més instal·lat a les petites i mitjanes poblacions, car d’aquí venen  les reticències de CiU a qualsevol canvi. Deia que hi ha articles interessants com  el 12, que estableix que és incompatible ser diputat i alcalde o regidor, en benefici d’una dedicació exclussiva. O el 41, que determina que la propaganda electoral arribarà tota junta i en un mateix enviament al domicili de l’elector, i el 54 i següents que estableixen circumscripcions ajustades a les vegueries i amb un nombre de diputats proporcional al nombre d’habitants.

 

La ILP, però, és força més complexa com podreu comprovar si la llegiu des d’aquí.  Sobretot pel que fa a l’adjudicació d’escons que obliga a fer diversos càlculs i l’allunya d’una fórmula neta, diàfana i perfectament comprensible per a tots els electors. O el sistema de votació que permet triar els diputats sempre i quan formin part d’una mateixa llista. O el  sistema de circumscripcions, que continuen essent geogràfiques i no pas demogràfiques, com ens agradaria als que som partidaris de sistemes més semblants a l’anglès.

 

A la ILP de Ciutadans pel canvi  se li ha de reconèixer que és un pas endavant respecte del sistema electoral actual. Però d’aquí a considerar que sigui una bona solució per combatre el desinterès i la desafecció dels electors n’ hi ha un tros. Així, si no té atractiu per al consens polític i tampoc no colma les aspiracions dels ciutadans corrents,  no hi ha dubte que és millor que quedi per a la propera legislatura. La primera de totes les lleia a discutir, si es vol, però amb quatre anys pel davant perquè el debat pugui ser en profunditat i el resultat sigui almenys una mica engrescador. (Foto: Festa de la Llei Electoral / Ciutadans pel Canvi.)

Anuncis