Etiquetes

, , ,

No seria prou exacte dir que som esclaus dels nostres vots, perquè l’esclavitud és un estat tenebrós que mena més al pessimisme que no pas a l’optimisme i perquè en democràcia no hi ha cap servitud que no es pugui redimir si hi ha prou voluntat i prou esforç per sobreposar-se a les dificultats. Però en certa manera sí que podem dir que els nostres vots del passat són els que ens han portat a les situacions polítiques del present i del futur més immediat.

És a dir: si a Espanya estan convençuts que Catalunya es pot contextualitzar en el marc d’una administració política estatal configurada per autonomies de desenvolupament similar i que aquest encaix ens resulta suficient als catalans, és perquè hem confiat la nostra representació a partits que han estat disposats a admetre aquest context institucional i les regles del joc que l’acompanyen, de forma explícita, implícita i reiterada a través de pactes polítics que abasten tot l’arc parlamentari sense excepcions.

En conseqüència, ningú no es pot sorprendre quan aquestes institucions espanyoles fan valer la sequedat jurídica i la seva prepotència jeràrquica per despullar l’Estatut i qualsevol altra llei que contingui insinuacions i afirmacions no previstes pel marc legislatiu. Ara bé, aquesta evident responsabilitat de la qual ningú s’escapa –aquí no hi valen els «jo no hi era» ni els «jo ja ho deia»– no ha de servir ni per a l’encreuament d’acusacions ni per a les flagel·lacions penitents, d’altra banda poc probables. Ha de servir més aviat per adonar-nos de les responsabilitats que s’inclouen en l’acte de votar o d’abstenir-se: informar-se, escollir i acceptar el resultat.

Tot això potser farà les delícies d’aquells que s’exciten refregant-nos una suposada obligació d’acceptar amb resignació l’estatu quo. Però no és aquest el propòsit d’aquesta reflexió, ans al contrari: si no ens agrada el tracte que Espanya i les seves institucions polítiques i jurídiques ens dispensen, no ens entretinguem gaire a escoltar les interpretacions que els nostres representants facin sobre una sentència pronunciada i beneïda, i fixem-nos més en tot el que ens proposen, per fer de Catalunya el país que es mereix ser. D’una manera o una altra, ara tots els partits polítics estan obligats a incloure en els respectius programes electorals per a la tardor vinent les respostes a la situació que s’ens planteja. Els haurem de llegir i reflexionar molt bé. Per això, val a dir que si bé la manifestació del dia 10 de juliol ha de servir per mostrar inequívocament, clarament, la voluntat dels catalans, les eleccions de la tardor hauran de demostrar com i amb qui la volem dur a terme. Veurem si serem conseqüents. (Foto: Andreu Puig / El Punt.)

Anuncis