Etiquetes

, , , , ,

L’entrevista que ha publicat MésCat, el butlletí intern de Convergència, en què Pasqual Maragall concedeix la visctòria electoral a Artur Mas, no es pot considerar de cap manera innocent. Primer de tot, perquè de què li ha de venir ara a CiU incloure en una publicació militant una entrevista amb el líder polític que més han escarnit i bandejat si no és per treure profit demoscòpic de les seves declaracions? I de què li ha de venir al polític més injuriat i menystingut per CiU de concedir-los una entrevista si no és perquè sap que el que els dirà servirà alhora de venjança particular contra els del seu partit que el volien fora del govern i de rètol indicador cap a la transversalitat política? I en segon lloc, perquè es pot assegurar perfectament que tant l’expresident com Mas i els respectius assessors de comunicació sabien perfectament que -en tots els calendaris possibles- aquesta entrevista apareixeria enmig del debat polític electoral.
Aquest escenari propagandístic en què s’ens presenten tan pròxims entre sí elements que fins ara s’han repel·lit és una contribució més a la creació d’un clima propici per a la sociovergència. O dit d’altra manera, per al foment d’un context favorable a una majoria explícita o implícita de govern formada per socialistes i convergents. Aquest anhel, que té molt pocs fonaments ideològics i en canvi en té molts de pragmàtics, és també l’anhel d’una part important de l’empresariat català perquè interpreten que el pacte entre les dues forces majoritàries representaria una estabilitat que es considera positiva per a l’economia i per a retornar les relacions polítiques amb Espanya a la rutina dels pactes perfectament parcel·lats.
Probablement hi deu haver tants arguments a favor com en contra d’aquesta opció, però aquí en destacarem especialment un dels que s’esgrimeixen per oposar-hi: si la política -com a assumpte públic que és- requereix de l’interès dels ciutadans per ser viva i perdurable, qualsevol homogeneïtzació que es vulgui assajar derivarà en resultats negatius perquè propagarà la impressió que no hi ha límits ètics ni ideològics i adormirà encara més el poc interès que encara convoca. (Foto. Andreu Puig / El Punt)

Advertisements