Etiquetes

, ,

Sempre havíem fet brometes sobre el «banc del si no fos» pensant que es tractava d’un banc en un parc que acollia jubilats veient passar les hores i parlant de les seves malures de vellesa i ara acabem de descobrir que n’hi ha d’una altra mena: les entitats bancàries. Si no fos per què han deixat diner sense garantir la rendibilitat dels préstecs, ara no es trobarien amb un volum de diner virtual que amenaça la seva estabilitat. Si no fos perquè han mal especulat amb els diners dels seus accionistes i impositors, ara tindrien marge de maniobra per rectificar. Si no fos perquè les institucions públiques són els principals deutors d’aquests bancs, ni el Banc d’Espanya ni cap organisme estatal de finances no aniria a auxiliar-los i deixaria que la mateixa llei del mercat que ells han pervertit els devorés. Si no fos perquè hem abandonat massivament la prudència comptable, el sistema econòmic no dependria dels bancs sinó que ells en serien simples instruments. Si no fos perquè milions de ciutadans paguem responsablement els nostres impostos tampoc l’Estat no els podria ajudar. Si no fos perquè, malgrat la tempesta econòmica, tots tanquen cada exercici amb beneficis, potser pensaríem que la seva funció és respectable. Si no fos perquè l’economia és en definitiva una forma de política, potser donaríem per bons els escarafalls que fan des de la Comissió Europea quan es miren el sistema bancari espanyol. Si no fos perquè les agències d’avaluació dels riscos financers no procuren ni per la deontologia ni per la transparència bancàries sinó per la rendibilitat dels fons d’inversió que protegeixen ens creuríem que el risc de capotar el sistema financer és real i que és indispensable que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) injecti a la banca espanyola els 99.000 milions d’euros que té preparats. Si no fos que ens acusarien de fer demagògia, correríem a dividir aquests 99.000 milions d’euros pels 47 milions d’habitants que hi ha a tot l’estat i veuríem a quant toquem. Si no fos que ens tenen enganyats perquè mirem només endavant i fem rodar la sínia consumista i capitalista potser demanaríem a crits que s’aturi tot i repensem què estem fent.

Advertisements