Etiquetes

, , , , , ,

Cartells reclamant la independència "ara", a la manifestació de l'11.09.12.

Cartells reclamant la independència “ara”, a la manifestació de l’11.09.12.

Catalunya, per primera vegada des de fa molts anys, està impulsant un projecte col•lectiu de molta transcendència. I en aquest aquest camí, la celebració d’un referèndum és un capítol tan indispensable com estratègicament necessari, per més que es tracti d’una batalla política difícil, dura i arriscada.
La vinculació que CiU va fer de la convocatòria de l’ANC del passat 11 de setembre a la reclamació d’un pacte fiscal,  l’inequívoc posicionament dels dirigents del PSC contra l’independentisme, les declaracions de les diferents patronals catalanes advertint que la secessió pot perjudicar l’economia del país i l’eufòria que la manifestació de Barcelona  ha provocat, han impulsat els més impacients a defensar la tesi que el Parlament de Catalunya sigui qui, dipositari com és de la voluntat popular, proclami la independència després de les probables eleccions anticipades que Artur Mas haurà de convocar quan el govern espanyol li digui que l’únic pacte fiscal possible és la cessió del control de les nostres finances a canvi del rescat que ja ha demanat.
No convé barrejar les coses. Per més que en aquesta propera convocatòria diferents partits polítics coincideixin a proposar la independència per Catalunya, cada un d’ells té el seu propi ideari. Com remarca l’economista Cyrus Andreu, en un escenari d’independència, la clau de l’èxit és en l’endemà de la proclamació, en el model social, econòmic i institucional que el país sigui capaç d’articular. Els partits, a banda de si projecten o no aquestes propostes, no prescindiran de l’estratègia electoral, del màrqueting polític ni de la modul•lació de la semàntica a més a més de l’articulació de l’optimisme i de les pors. Si a tot això hi afegim que l’electorat té inèrcies ideològiques que decanten el vot més enllà dels programes, el resultat d’unes eleccions pot arribar a ser molt interpretable.
Un referèndum, en canvi, és concloent. I com que en la legislació actual la prerrogativa final d’autoritzar-lo la té el govern espanyol i aquest hi posarà tantes dificultats com podrà, ens veurem obligats a recórrer a les institucions internacionals per defensar la celebració d’un acte essencialment democràtic. La difusió de la causa catalana en aquest context només pot resultar positiu, com positiu ha de ser per a la pedagogia que encara convé fer de portes endins per afrontar el referèndum.

Advertisements