Etiquetes

, , , , , , , ,

Antic destacament de la Guàrdia Civil.

Antic destacament de la Guàrdia Civil.

Legalitat ve de llei i les lleis les desfan els humans, de la mateixa manera que les fan. Convé tenir ben present aquesta certesa perquè, aquests dies, els sectors polítics i econòmics contraris a l’autodeterminació dels catalans no fan altra cosa que arrapar-se a “la legalitat vigent” per defensar que ni el referèndum ni la independència de Catalunya són possibles. L’evidència demostra que no hi ha cap llei que sigui intocable pels segles dels segles, i això es fa palès tant amb les modificacions legislatives que han permès al gènere humà progressar en el seu grau de civilització i de civisme, com amb les que posen en qüestió que pugui continuar encapçalant l’escalofó del regne animal.
Tot això també val per a desautoritzar comparacions com la de l’expresident socialista de la comunitat autònoma de Madrid, Joaquín Leguina, quan deia que la independència és il•legal i la Guàrdia Civil, legal. Efectivament, aquesta fou la legalitat preferida del règim franquista per fer valer els seus criteris i dictats entre la població i sembla que ara també seria l’escollida per aturar les previsibles accions dels representants del poble català, si d’uns quants “demòcrates” espanyols depengués. Una legalitat que podria haver estat ben diferent si la transició de la dictadura a la democràcia s’hagués fet precisament amb plenitud i no sota la pressió vigilant dels sabres i, en conseqüència, el principal cos repressor del franquisme hagués estat dissolt a causa de les seves responsabilitats.
 No sabria dir, però, si la causa que el tricorni encara sigui legal i la manifestació democràtica de la voluntat popular, no, és degut a la pervivència d’aquella por o a l’inesborrable residu de complaença que molts espanyols encara conserven respecte de la idea d’Espanya i de l’ordre social que el franquisme els va inocular en la genètica i que no es veu pas en cap horitzó que tinguin ganes ni voluntat de modificar. Artur Mas deia dilluns que el camí emprès pels catalans condueix més a l’afirmació de Catalunya que a la ruptura amb Espanya però malgrat la bona voluntat diplomàtica d’aquesta afirmació, l’indiscutible testimoni dels fets viscuts fins avui subratlla que l’una no serà possible sense l’altra. Hem fet tard perquè sigui creïble cap canvi legislatiu del marc espanyol que no eradiqui, precisament, la sempiterna temptació d’enviar-nos la Guàrdia Civil.

Anuncis