Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Manifestació independentista  a Edimburg

Manifestació independentista a Edimburg

El procés que està vivint Escòcia és més comparable amb el de Catalunya per antagonisme que per similitud. Pel que fa al fons, els escocesos no disposen d’un grau d’autonomia similar als catalans i està per veure fins a quin punt la seva possible independència els allunyaria de la Gran Bretanya. Tampoc no són equiparables les formes: allí les condueixen a través d’un procés de diàleg i aquí l’Estat Espanyol les aboca a un diàleg de procés.
Escòcia celebrarà el referèndum sobre la seva independència perquè el govern britànic li delegarà temporalment la competència exclusiva que té en aquesta matèria. Arribar a aquest punt no els ha estat fàcil ni a David Cameron ni a Alex Salmond, però tampoc gaire complicat: només ha calgut posar-se d’acord en la pregunta i en la data. Però si parem atenció en el significat de les explicacions donades pel primer ministre britànic després d’aquest acord –“He respectat la voluntat dels escocesos perquè el 2011 van votar un partit que va prometre un referèndum i jo vull que el tinguin”- veurem que mostren una clara convicció democràtica, en plena sintonia amb el grau de civilitat amb què els britànics es mostren disposats a debatre les respectives conviccions sense perdre’s el respecte mutu.
A partir del moment que la majoria dels legítims representants del poble de Catalunya, fent-se ressò de l’amplíssim clam que va portar un milió i mig de persones a manifestar-se el passat 11 de setembre, advoquen per celebrar un referèndum perquè es digui democràticament a les urnes el que es deia espontàniament al carrer, el govern espanyol i els seus escolans mediàtics han disparat amb bala. Han dividit la seva munició política entre la fabulació apocalíptica dels mals que ens han de caure al damunt si abandonem l’Estat que suposadament ens permet formar part de la Unió Europea i han desplegat un ampli catàleg d’amenaces que van des de repetir la dominació per la via armada, la suspensió de l’autonomia, l’espanyolització de la població escolar o la modificació del codi penal per engarjolar els nostres representants legals. Tot plegat sense comptar-hi el surrealista catàleg de bajanades covades a les vísceres més baixes que des d’Espanya se’ns dedica, com la terrorífica antologia recollida per aquest diari el passat 12 d’octubre. Tot plegat ens posa en evidència que fa molt més mal  el chinchón que el whiski.

Advertisements