Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

El 26: Il·lustració de Jordi Sàbat (http://jordisabat.com)

El 26: Il·lustració de Jordi Sàbat (http://jordisabat.com)

CiU no es va equivocar quan va assenyalar les fites que limitaven la governabilitat del país -la imposició de retallades pressupostàries, un dèficit fiscal insostenible i el rebuig espanyol a un pacte fiscal- ni quan va considerar que la manifestació del passat l’11 de setembre introduïa un mandat clar en l’agenda política catalana. Però sí que va errar quan va creure que la millor manera de desencallar la situació era avançar les eleccions, confiant il•lusòriament que no seria castigada per una acció de govern excessivament comptable i poc social, que l’augment del suport sobiranista cap a la coalició i cap a altres partits compensaria el càstig amb escreix i que el vot espanyolista no rebrotaria a la vista de la reclamació d’un estat català.
CiU tenia a l’abast una alternativa menys convulsa: introduir canvis en el programa de govern i en el mateix executiu que convencéssin ERC sobre la ruta pel dret a decidir i la política social i això li podria haver proporcionat el suport necessari per a esgotar la legislatura i preparar la consulta en els mateixos termes i terminis amb què ara haurà de provar de governar, però amb dotze diputats més dels que té actualment i una posició més preponderant en la correlació de forces. No ha trascendit si aquesta via va ser efectivament plantejada ni si, donat el cas, va ser rebutjada pels republicans, però és clar que hauria estat una tàctica més prudent.
Però les eleccions ja s’han celebrat i com que és fàcil dir que la bèstia és mascle o femella quan li has vist el cul, més val que ens oblidem de les anàlisis retrospectives i ens preocupem més de les futures. En aquest context, resultaria molt difícil d’explicar al milió i mig de persones que van omplir els carrers de Barcelona per reclamar independència i al conjunt del vot sobiranista -que supera els dos milions- que, bo i estant d’acord en aquest objectiu, CiU i ERC no són capaces de posar-se d’acord en l’altre, que és tan important com el primer: governar de forma estable el dia a dia. No només perquè aquesta és una condició important per a encarar  la recuperació econòmica sinó sobretot perquè no es podrà celebrar cap referèndum sense un pacte de govern que projecti serenitat, seguretat, confiança i il•lusió pel futur sobre la ciutadania. Qualsevol escollit per sufragi hauria d’entendre i assumir que la responsabilitat de governar és implícita a l’elecció i que li pot ser requerida en qualsevol moment.

Anuncis