Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Pelliza de Volpedo: El quart poder

Pelliza de Volpedo: El quart poder

Ja esperàvem que, un dia o altre, les clavagueres de l’Estat ens enviarien les rates a mossegar, de la mateixa manera que ja fa temps que ens emmetzinen l’aire des d’algunes bateries mediàtiques. I hem d’esperar, encara, que truquin de matinada i qui sap quantes barbaritats més.  No saben fer una altra cosa: els gairebé quaranta anys de democràcia transcorreguts des que la dictadura evident va mutar a latent, és massa poc temps perquè els gens que ens transmetem de generació en generació ja duguin incorporada la informació sobre l’exercici clar i honest de la democràcia.
En un país decent –vull dir amb sentit de la decència democràtica- tota aquesta corrúa de policíes que fabriquen informes falsos i gosen proposar a la fiscalia estranyes actuacions per “assegurar” l’obtenció de resultats incriminatoris contra polítics i personalitats catalanes sobiranistes ja haurien estat cessats i posats a disposició judicial per la mateixa fiscalia general. Ara bé, en un Estat en què dretes i esquerres, tots plegats amb antecedents rellevants d’utilització fraudulenta dels cossos i forces de seguretat i altres aparells estatals, coincideixen sempre i tothora a defensar-los, no es pot esperar que cometin la imprudència de desautoritzar els esbirros  que els han servit. Al capdavall, tot plegat redunda en el mateix: la manca de capacitat democràtica. Ni per acceptar que la realitat no encaixa amb els seus pre-judicis ni per acceptar la celebració d’un referèndum i el resultat.
Nosaltres, d’altra banda, tampoc no sabem ser diferents del que som: ni absolutismes, ni dictadures, ni democràcies basades en la dominació no han pogut esborrar les nostres dades d’identitat col•lectiva per imprimir-nos un adn nacional diferent, ni tampoc la tossuderia de voler ser per nosaltres mateixos. En els darrers temps hem sentit repetir moltes vegades que la humanitat ha avançat gràcies als actes individuals i col•lectius d’inconformisme i de rebel•lia. I ara, als catalans ens toca aquesta. Que ningú no es pensi, però, que la voluntat de transformar el nostre entorn es limita a dibuixar el perímetre nacional. Tot seguit caldrà també capgirar aquesta maleïda tendència a sacrificar els avenços socials i a augmentar les diferències de classe que imposen en connivència el poder econòmic i la política conservadora, amb el pretext de la crisi i el propòsit de fer pagar a tothom els efectes d’un sistema igualment caducat que els beneficia només a ells.

Anuncis