Etiquetes

, , , , ,

Il·lustració de Jordi Sàbat

Il·lustració de Jordi Sàbat

Les evidències i les sospites d’irregularitats i de corrupció que han anat esquitxant periòdicament polítics, partits i institucions de diferents nivells i ideologies posen en evidència que el nostre sistema de representació s’ha degradat de manera progressiva. Si bé és cert que no es pot posar tothom -individualment- al mateix sac, el nombre, la dimensió i la transversalitat dels casos en què s’han associat amoralitat i práctica política han provocat el descrèdit i el rebuig generalitzat cap a la classe dirigent però també un interès cada vegada més gran per fer sentir la veu col•lectiva per damunt de les actuals estructures de representació, habitualment segrestades per les dinàmiques de partit.
És a dir, s’han posat a discussió dues de les qüestions fonamentals  per a la bona salut  d’un sistema democràtic: la lluita contra la corrupció i la recerca d’un sistema de representació que deslliuri d’interferències i d’intermediaris inoperants la connexió  entre la voluntat ciutadana i les institucions.
Pel que fa a la primera, convé tenir en compte que la corrupció és una actitud adherida en el més profund de la conducta humana, present en la política i en molts més àmbits de l’actuació pública i privada d’aquí i d’arreu. Es tracta, per tant, d’un hàbit només eradicable mitjançant la reeducació, el canvi dels paràmetres morals i, sobretot, una acció punitiva rotunda i exemplar per la via penal.
Quant al sistema de representació convé remarcar que les propostes de llistes electorals obertes que fan alguns partits –només alguns, remarquem- són, tot i veure’s avui com un pas endavant, una mesura avara: permetria escollir el candidat, sí, però es continuaria donant la darrera paraula al partit i als interessos que hi conflueixen com a organitzacions gestores de poder que són. El que la ciutadania reclama ara, majoritàriament, és una altra cosa: representants directes sotmesos només als seus electors.
Ambdós anhels conflueixen, però, en una presa tancada: el protagonisme dels partits polítics en el funcionament de les institucions. Siguem realistes: algú pot creure que impulsaran  els respectius diputats a legislar una modificació de l’estatuts actual que representi la més mínima pèrdua del protagonisme que han aconseguit en  les institucions? Que renunciaran a instrumentalitzar-les per a obtenir-ne els privilegis del poder econòmic i polític que els donen raó de ser? I, tanmateix, només així és possible el canvi.

Advertisements