Etiquetes

, , , ,

1deMaigAvui, Primer de Maig, és precisament un bon dia per rellegir la història dels moviments obrers. No pas per admirar-se de la successió de fets que els col•lectius de treballadors d’arreu del món han protagonitzat al llarg dels temps per millorar les seves condicions laborals -a vegades a costa de sacrificis, a vegades envoltats de fets turbulents-, sinó per comprovar i prendre consciència dels drets assolits a través d’aquests esdeveniments.
Quan ho fem, el repàs ens abocarà a doloroses i contrastades comparacions. Una, l’extraordinària lentitud amb què es van aconseguir –un a un- els drets que hem conegut, vers la rapidesa amb què avui els estem perdent a manyocs.  Una altra, la cohesió col•lectiva amb què un dia va ser necessari aconseguir-los vers el salvatge i egoïsta individualisme amb què avui, amb la cua entre cames, campi qui pugui, acceptem treballs en defectuoses condicions i el càstig de ser considerats els culpables de la crisi del capitalisme. I encara una altra: la combativitat de les organitzacions laboristes que van lluitar i empènyer per la millora de les condicions de treball, vers l’anquilosament, la burocratització i el pactisme sindical d’avui que es conforma amb demostracions numèriques.
D’aquestes comparacions és possible extreure’n una conclusió comuna: cap dret s’ha aconseguit mai sense confrontació i avui no es veu gaire enlloc la força necessària per a recuperar-los.  Estem disposats a assistir impassibles a l’acció governamental que ha portat fins ara a la xifra de 6,2 milions d’aturats?  Ens resignarem a la política que manté desocupades les noves generacions i les aboca al subsidi públic o familiar, o a l’exili? Observarem amb indiferència que es retallin les prestacions i els drets que haurien d’ajudar a la recuperació de les classes més desfavorides? Suportarem estoicament que l’acció legislativa governamental doni com a únic resultat l’empobriment del país? Ens arribarà a fer gràcia el cinisme d’un govern que gosa demanar paciència mentre l’activitat econòmica (salaris que compren béns que produeixen persones que cobren salaris que…. etc. etc.) devalla sense aturador?  Esperarem, confiats, finalment, l’adveniment d’una alternativa previsible i embriagada amb enunciats buits? Massa poc! deia el meu avi quan algú es feia mal per badoc.

Anuncis