Etiquetes

, , , , , , ,

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: Partit dels Socialistes de Catalunya.

Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba. Foto: Partit dels Socialistes de Catalunya.

Pere Navarro ha aconseguit que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acceptat parlar de “federalisme” al congrés que el PSOE ha celebrat fa pocs dies a Granada, i a la declaració final en què es proposa una reforma de la constitució espanyola per configurar allò que els socialistes espanyols entenen per Estat federal. No cal acudir a les declaracions crítiques procedents de la resta de partits catalans ni a les de socialistes crítics del país com Ernest Maragall, Montserrat Tura o Joaquim Nadal, per advertir que aquest document és ple de conceptes buits, de vaguetats, de fràgils intencions.
La mateixa declaració ho posa en evidència: es tracta de falcar i consolidar amb retocs constitucionals allò que ja existeix i coneixem com a Estat de les autonomies i que no fa altra cosa que contenir les aspiracions catalanes mitjançant un mecanisme de pressió col•lectiva, exercida pel conjunt autonomista contra tot allò que comporti qualsevol factor identitari o institucional diferenciat. És a dir: en el cas que els enunciats d’aquesta declaració prosperessin, seríem allí mateix on som. Segurament engalanats per nous domassos constitucionals, això sí, però encara condicionats al grau de consens que el PSOE fos capaç d’aconseguir amb un Partit Popular abocat a aturar la devallada que els sondejos li auguren.
No es pot negar que Pere Navarro ha volgut incorporar al debat polític català una opció no rupturista però transformadora: el federalisme o el confederalisme –conceptualment entesos des de la llibertat d’elecció- són opcions interessants per a qualsevol vertebració constitucional i no serien aportacions sobreres a la discussió sobre les opcions possibles del nostre futur, en obert contrast a l’opció sobiranista i en exercici d’una democràcia pura i transparent on cadascú esculli el que cregui més adient.
Però sorpren que Navarro i l’actual direcció del PSC no s’hagin adonat que anaven darrere de peix mort, que tot el que els seus socis estan disposats a aportar és una actualització constitucional i que ni aposten per un veritable debat federalista en el context del dret a decidir, ni molt menys conceben que Catalunya pugui ser tractada com a nació ni en un plantejament autonòmic, ni en un projecte federal ni en cap dels supòsits futuribles. Res de nou, al cap i a la fi. Com res de nou s’esdevindrà al PSC si no desperten d’aquesta hipnosi.

Advertisements