Etiquetes

, , , , , ,

La memòria, aquest magatzem eteri dels records i del coneixement, sempre ha estat un recipient fràgil. Individualment, estem sempre sotmesos al risc de la confusió involuntària, bé sigui a causa del sufocant volum d’informació que la tecnologia ens aboca progressivament al damunt o pel deteriorament neuronal que les malalties i l’edat ens imposen. Col•lectivament, en canvi, el deteriorament de la memòria prové de la confusió provocada de forma voluntària en el coneixement general per aquells que volen deformar, alterar o ocultar fets per oferir-ne una versió convenient als seus interessos socials, polítics o econòmics.
Per a aquests darrers, deu haver estat, doncs, una bona notícia saber per la revista Science que neurocientífics de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) han demostrat en ratolins que poden implantar records falsos al cervell que s’equiparen perfectament als records autèntics. L’experiment és, avui per avui, d’unes característiques molt incipients però si hi hagués la remota possibilitat futura de desenvolupar-lo i d’aplicar-lo en humans –per a què s’investiga si no és per als humans?- provocaria dentetes a una bona colla de gent poderosa que, presonera de les evidències, no aconsegueix fer creïbles fabulacions que voldrien convertir en dogmes.
A mi i al lector se’ns acudeixen molts exemples, però cenyint-nos només en l’actualitat més imminent i propera, que bé els aniria a tots els contraris del dret a decidir poder instal•lar al cap dels que n’estan a favor el fals record d’una història joiosament compartida entre Catalunya i Espanya, d’una relació provinciana, conformada i servil dels catalans cap a l’Estat, d’una actitud fraterna, amable i generosa d’Espanya vers Catalunya. Només els heu de sentir com en parlen: com si ells mateixos ja s’haguessin fet l’experiment!
Sortosament l’antídot és ben a mà i ens el proporcionen els investigadors de les ciències socials que fan la seva tasca amb rigor insubornable, que s’allunyen de les temptacions de la notorietat recompensada, de la fabricació d’hipòtesis interessades, que s’arrapen incondicionalment a la tossuderia del fets provats. Mentre en quedin d’aquesta mena, difícilment caurem en el parany de donar per bo cap miratge, per més que un potent raig de llum ens el projecti al fons del cervell.

Anuncis