Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Ciutadans marxant a formar la Via Catalana a Fornells de la Selva (el Gironès) el passat 11 de Setembre de 2013. Foto: LLuís Prats.

Ciutadans marxant a formar la Via Catalana a Fornells de la Selva (el Gironès) el passat 11 de Setembre de 2013. Foto: LLuís Prats.

El conseller de Presidència Francesc Homs augurava fa uns dies que les properes eleccions europees que s’han de celebrar el mes de maig vinent seran un assaig del referèndum sobiranista que reclamem. Per al portaveu del govern, aquesta cita ha de ser una nova edició de la força demostrada en els dos darrers Onze de Setembre perquè tindrem l’oportunitat de votar representants partidaris de la celebració de la consulta i aquests vots seran oficialment comptats.
Poc després, teníem notícies que CDC i ERC exploraven la possibilitat d’acudir a aquesta convocatòria amb l’objectiu comú de projectar a Europa la determinació de Catalunya, bé mitjançant llistes pròpies amb la proposta compartida de defensar la sobirania catalana, bé amb una llista comuna, una via que compta per endavant amb el recel d’Unió i dels calculadors d’escons disposats a demostrar amb estadístiques que no sempre les sumes sumen.
Convé remarcar –per a aquests interloculors i també per a la resta de defensors del dret a decidir dels catalans– que l’esperit de la ciutadania del país, el reclam gens ambigu de tots els que van acudir a Barcelona l’11 de setembre de 2012 i a la Via Catalana de la darrera Diada, demana unitat. El moviment teixit per l’ANC -i pels partits, entitats i organitzacions que defensen la consulta com a eina perquè ens puguem pronunciar sobre el futur polític del nostre país- va molt més enllà de les sigles i dels programes confegits per l’ideari polític i social de cada formació. No és una qüestió de dretes, d’esquerres, de liberals, de conservadors, de progressistes ni de radicals. És, precisament, un comú denominador, potser l’únic objectiu compartit d’entre els prioritaris, perquè ni tan sols hi ha coincidència en la concepció d’aquesta Europa de buròcrates i lobbies on malgrat tot sí que estem d’acord a fer-nos sentir.
Repetir les mobilitzacions precedents dels catalans vol dir reduir el programa a allò que ens uneix perquè ja sabem que les maneres de pensar sobre el redreçament de l’economia, la millora de l’educació, la racionalització de la sanitat, el manteniment del benestar social o la lluita contra la corrupció són diverses i a vegades contràries. Som, per tant, davant la disjuntiva de mesurar les forces d’allò que ens separa o de de sumar les d’allò que ens uneix, sigui ara a Brusel•les i, si encara és necessari, a Catalunya i a Madrid mateix més endavant. I el repte no és només per a CiU i ERC.

Anuncis