Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Imatge de marca de la plataforma SocietatCivil Catalana.

Imatge de marca de la plataforma SocietatCivil Catalana.

Si fóssim en un estat veritablement democràtic, ens hauríem d’alegrar que els partidaris de mantenir Catalunya sota el domini d’Espanya estiguin promovent un moviment ciutadà que agrupi tots els que volen mantenir aquest estatus polític. En una democràcia sense complexos, això hauria de voler dir que acceptarien el repte de debatre políticament aquesta qüestió, no només des de les plataformes d’opinió pública sinó també mitjançant les urnes. Però com que no som en un país veritablement democràtic, tot el que pot desvetllar aquesta iniciativa és desconfiança i recel. En primer lloc perquè el nom triat –Societat Civil Catalana– sembla excloure que els seus adversaris de l’Assemblea Nacional Catalana pertanyin també a l’entramat d’organitzacions ciutadanes no oficials. Una perversió terminològica equiparable a contraposar “ruptura” amb “legalitat”, independencia amb “desfeta” i convicció amb “ràbia”, tal com fa aquesta plataforma en el seu discurs de presentació. Segonament, perquè aquesta SCC no s’afegeix a la demanda d’una consulta refrendatària mitjançant la qual es puguin comptabilitzar sense dubtes els vots dels que secunden la seva opció i els dels que prefereixen una Catalunya independent. Ans al contrari, afirmen que la consulta no s’ha de permetre, malgrat que aquesta, i no cap altra, seria la millor forma que tothom pogués expressar el seu pensament “lliurement”, “amb orgull” i “sense por” com ells reclamen de poder fer. I finalment, perquè en l’acte celebrat el passat dia de Sant Jordi al Teatre Victòria de Barcelona –un escenari que no duu pas el nom d’algú vinculat a la propietat de l’establiment sinó el de la derrota de la causa catalana i republicana davant l’exèrcit franquista – van tenir la sobtada debilitat de clausurar l’acte cantant plegats una consigna ben significativa: “No nos engañan, Cataluña es España”. La mateixa cantarella que recitaven a pas de sapadors el grup de militants d’ultradreta que, repartint trompades i amenaces a tort i dret, van rebentar materialment l’acte del Centre Cultural Blanquerna de Madrid, el passat Onze de Setembre. Tot plegat porta a la conclusió que tot el que es proposen és augmentar el nivell de soroll i de distorsió del debat a fi que el que ells defensen no es discuteixi a les urnes sinó únicament a través de les regles de la intimidació. No ens enganyen.

Advertisements