Etiquetes

, , , , , ,

El dictador Francisco Franco amb l'aleshores príncep Joan Carles de Borbó.

El dictador Francisco Franco amb l’aleshores príncep Joan Carles de Borbó.

A propòsit de la proclamació de Felip de Borbó com a rei d’Espanya i del seu discurs en aquella cerimònia, molts comentaristes han fet comparacions entre aquesta entronització i la del seu pare, per remarcar que aquest país ha canviat considerablement entre una i l’altra. Només faltaria que, al cap de 39 anys, no haguéssim progressat gens. Més aviat ens hauríem de preguntar si ha canviat prou, si no s’ha fet curt en molts d’aspectes. Som en una democràcia incompleta on es limiten els drets, la corrupció no s’ha eradicat i els poders fàctics intervenen en les decisions governatives. Deixadesa o premeditació?

El 1975 Joan Carles de Borbó esdevenia rei perquè el dictador Francisco Franco havia mort i l’havia deixat com a successor, després de tutelar la seva formació institucional i militar posant un èmfasi especial en la continuïtat del caràcter castrense del cap d’estat. No és aquest un aspecte de tradició banal. Es tractava més aviat de mantenir la centralitat de l’exèrcit en l’exercici del poder, com a condició fonamental per relligar el sistema.

I aquesta centralitat va ser la clau de volta del que s’ha anomenat consens de la transició. Per quina altra raó, el PSOE i el PCE haurien transigit a renunciar al seu ideari republicà i acceptar de fer un paper sota una monarquia restaurada per la pròpia dictadura? Per la humanitat del rei, o per l’allargada ombra dels sabres? Per quin motiu la dreta franquista acceptaria auto-immolar-se i substituir les insígnies del Movimiento per les d’UCD i AP? Per la noblesa del rei, o per la garantia de conservar els privilegis? Per què després del 23 F l’únic pas enrere el fan els partidaris d’ampliar la democràcia? Per la valentia del rei, o per l’evidència del mal menor? Per què els partits espanyols majoritaris s’han mantingut gairebé quaranta anys tancant files darrere d’un patrioterisme exacerbat i una Constitució intocable? Per la fe en el rei o per no posar sobre la taula l’evidència de la fragilitat democràtica? Per què el nou rei rep abans la faixa de capità general que el vist-i-plau del Congrés i vesteix de militar quan pren possessió? Perquè li mancaria autoritat si vestís de ciutadà o perquè es deu als qui es reserven el paper de salvadors d’aquella pàtria de faixa i cornetí?
Han passat molts anys, però un no s’acaba de treure del cim aquella neguitosa sensació de ser observat i mesurat mentre tot està lligat i ben lligat.

 

Advertisements