Etiquetes

, , , , , , , ,

El mecànic protagonista d'un dels anuncis televisius de l'Agència Tributària sobre l'IVA.

El mecànic protagonista d’un dels anuncis televisius de l’Agència Tributària sobre l’IVA.

Hem vist aquests dies un espot de televisió de l’Agència Tributària en el qual diversos clients de comerços o tallers demanen una factura sense IVA i la persona que els aten els alliçona dient-los que sense IVA no hi ha escoles ni hospitals. Per més que puguem estar genèricament d’acord que sense impostos no hi ha serveis públics, fer una campanya d’aquesta mena a l’actual estat espanyol és una demagògia roïna i una solemne i vergonyosa presa de pèl.
Primer de tot no hem d’oblidar que l’IVA, com tots els impostos anomenats indirectes, és un recurs recaptatori propi de ganduls: tothom paga en funció d’un preu de consum evident i el comerciant o empresari fa la feina de recaptador que li pertocaria fer a l’administració. Tampoc hem de perdre de vista que aquest és un impost afegit al valor, que encareix el que comprem, que grava tota mena de consums sense distingir luxe de necessitat ni caprici de cultura i que, a més a més, actualment està situat en uns tipus abusius i discriminatoris propers a l’atracament. Igualment, no hem d’ignorar que qualsevol societat que vulgui fer rutllar l’economia necessita d’un consum dinàmic, que els diners circulin, i aquesta és una virtut que ni l’IVA ni cap altre impost indirecte no estimulen.
Però és que, a més a més, l’anunci ens el posa al davant un govern que manté una armada tributària insuficient que no arriba mai al cim de la piràmide contributiva, i una legislació que fuig de la proporcionalitat i que prima la desigualtat. D’un poder que es nodreix de fons públics per a adjudicar-se salaris, dietes i pensions, per a retribuir falsos informes de falsos assessors i “para forrar-se” com va dir un dia Zaplana. O per ocultar sota les catifes Bàrcenas, Millets, Torres i Urdangarins. El que ells d’enduen de més, no és en detriment d’escoles i hospitals? I els que emparen falsos ERO o desvien fons destinats a la formació dels desocupats? No sostreuen cabals de les utilitats públiques per dur-los a les privades? I els directius de grans empreses que s’autoadjudiquen salaris i pensions desorbitats i obren comptes a paradisos fiscals mentre les seves corporacions acomiaden gent, entrampen impositors o deslocalitzen indústries, no estafen el comú?
En una democràcia els que es posen al capdavant són els que han de donar exemple. I a fe que en donen!

Advertisements