Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

Recreació virtual de la V que han de fer els manifestants el dia 11 de setembre  a Barcelona. Font: Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Recreació virtual de la V que han de fer els manifestants el dia 11 de setembre a Barcelona. Font: Assemblea Nacional Catalana (ANC)

Fem memòria: el 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt l’onada de consultes locals sobre la independència de Catalunya que culminaria el 10 d’abril del 2011 amb un total de 884.508 votants recollits en 553 municipis. El 10 de juliol del 2010 un milió i mig de persones es van manifestar a Barcelona pel dret a decidir dels catalans, davant l’ofensiva estatal contra l’Estatut.

Des d’aleshores, les manifestacions de l’11 de Setembre han estat una continuada i progressiva demostració de la voluntat majoritària dels catalans, amb xifres de participants que han fet història. I des del 2011, l’expressió transversal de la
voluntat sobiranista es manifesta mitjançant el moviment popular de l’Assemblea Nacional de Catalunya que, d’aleshores ençà, ha consolidat més de 500 assemblees locals arreu del país.

En tot aquest procés hem tingut prou temps per saber que les institucions, els ciutadans corrents i els mitjans de comunicació d’Espanya mantindrien una oposició frontal a qualsevol consulta que inclogui la possibilitat d’una secessió, i que aquesta actitud s’enervaria progressivament. Bé està que des de Catalunya haguem volgut seguir les pautes de la legalitat sol•licitant la delegació de la competència estatal de convocatòria o legislant-la democràticament a travès d’una competència pròpia. Però sabíem el recorregut de tot plegat.

Si malgrat això hem optat per mantenir la determinació de celebrar la consulta i n’hem fet una bandera que la majoria dels catalans segueix, ara no s’hi val a dir que no es podrà dur a terme si el Constitucional hi recorre o si se’ns entravessa qualsevol altre obstacle. El 9-N els ciutadans han de poder manifestar quin marc institucional volen per a Catalunya, sigui a les urnes, al carrer o a cal notari. El president Mas ha volgut treure ferro a les declaracions de Joan Rigol, Santi Vila, Joana Ortega o Josep Maria Pelegrí i assegura que qualsevol decisió es prendrà en el marc dels partits defensors del dret a decidir. Però els dubtes no s’esvaeixen del tot. Que vagin en compte perquè quan es juga excessivament amb el que és estratègia, el mot pot derivar insospitadament en allò altre que és tragèdia.

 

Advertisements