Etiquetes

, , , , , , , , ,

Cartell d'obertura de la campanya i del sondeig de cara al 9-N.

Cartell d’obertura de la campanya i del sondeig de cara al 9-N.

Són dies de neguits i de nerviosisme a Catalunya. Els obstacles perquè el 9-N es faci una consulta en condicions van augmentant progressivament a mesura que ens acostem a aquesta data i s’incrementaran encara més, tant des del govern estatal com des de les organitzacions instrumentals dels partits espanyols. Ens trobem i trobarem accions legals que en realitat són polítiques –no es pot dir d’una altra manera quan es porta als tribunals un pensament polític diferent expressat democràticament- i manifestos públics convidant a una tercera via o defensant –precisament ara, i no durant les reformes laborals- la universalitat d’un proletariat del que els signants ni en formen part ni hi creuen.

Ens enviaran manifestants i ens envairan profetes del tots els apocalipsis possibles i dels auguris més infernals com més ens acostem al segon diumenge de novembre. I els mitjans de comunicació reflectiran aquest nerviosisme en els seus opinadors i tertulians amb el risc que s’escampi com un virus letal.
No podem dir que no sabéssim res de tot això perquè tots aquests ingredients formen part d’un procés com aquest, en el que coneixem prou bé els protagonistes, el seu tarannà i les dinàmiques socials a través de la política i dels mitjans de comunicació. Per tant, des del primer dia sabiem també que caldria recórrer a fórmules i logístiques no convencionals perquè la ciutadania pugui votar, amb el risc de perdre la perfectabilitat de les condicions democràtiques. Una mancança en cap cas atribuïble ni a les institucions catalanes, ni a l’ANC ni als partits del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, sinó als efectes de l’actitud repressora de les institucions espanyoles i dels principals partits que les ocupen.
I a més a més de saber-ho, convé que tampoc no oblidem que som a la fase crítica del partit. Som en aquells minuts en què l’adversari s’adona que està perdent, que ha d’aprofitar els minuts que li queden per remuntar, o almenys empatar, i que ha d’emprar la tècnica, la força, el joc brut i la influenciabilitat de l’àrbitre, tot junt, si en vol treure alguna cosa. I això és el que hem de saber veure i posar en evidència: hem d’arribar al 9-N amb el vot a la mà i demostrar que l’exercici democràtic no el desvirtuem els que ens posarem davant de les urnes, sinó els que miren d’impedir-nos-ho. No hi ha alternatives, sinó objectius consecutius.

Anuncis