Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Eleccions, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, PSC, Referèndum
Tal com era previsible, ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez hauran dit res de nou ni rellevant durant les respectives visites a Catalunya. A més a més de venir de la tradició política d’on venen, són a un any de les eleccions generals i saben que la unitat territorial i la reducció de fets diferencials són les pautes que els respectius barons i els respectius electors no estan disposats a abandonar.I per més que les enquestes i sondejos sobre la intenció de vot diguin que el PP i el PSOE perden credibilitat i força política, ells continuen sense sortir del seu corral, sense voler escoltar cap més veu que la dels que els diuen allò que volen sentir. Sobretot quan venen a Catalunya: militants i entitats i plataformes partidaris de l’unionisme i del pacte són els únics fòrums que visiten.
Per això -després de repetir constantment que no es mourà del marc constitucional i d’atiar els mitjans de comunicació afins i els fiscals contra Artur Mas, el govern de Catalunya i el procés-, Mariano Rajoy ha vingut només per passar revista a la tropa popular i per renyar-nos a tots els altres, que és el que el PP fa sistemàticament. Amb més suavitat, però amb no menys rotunditat, Pedro Sánchez ha desplegat tècniques hipnòtiques i de seducció perquè acceptem la proposta federal que el PSOE va articular al congrés de Granada, sense voler veure ni acceptar que les circumstàncies i el seu propi partit l’han convertit en obsoleta.
De fet, Rajoy i Sánchez han vingut a fer campanya. Campanya per a la imatge que han de construir abans de les eleccions generals i per combatre en primera línia el procés sobiranista català. Vet aquí que ells sí que poden fer campanya pel que vulguin, on vulguin i quan vulguin, mentre nosaltres ens hem de muntar processos participatius sostinguts per la societat civil i amb l’amenaça de l’espasa de Dàmocles de la conxorxa de poders.
Que vinguin, que diguin i que facin. Aquí la campanya ha començat des de fa molt de temps i va a una velocitat i a un ritme que ja no poden atrapar. Han fet tard. Han quedat enrere. I a més a més, la seva actitud contribueix constantment a vetebrar i reforçar el desig col·lectiu de despendre’ns del seu jou polític i fiscal. La nostra campanya té una determinació i un abast que no arribaran mai a copsar ni a comprendre.