Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Ara ja sabem que el 27 de setembre hi haurà eleccions i que el somni de la unitat de les forces sobiranistes s’ha esvaït com s’esvaeixen els somnis: alleugerint els que no hi creien i deixant un regust amarg en els que hi tenien fe. I com que en aquest somni hi tenia fe la majoria de la societat catalana i els primers de no creure-se’l eren els que no l’han fet possible, fins al darrer diumenge de setembre ens quedarà la incògnita de saber si aquests ja n’han fet prou d’haver demanat perdó o si les urnes els reserven alguna sorpresa.
Ja es veurà. De moment, dues coses són segures. La primera, que cap dels ciutadans sense adscripció política que han seguit el procés sobiranista en primera fila, organitzant i participant en cada una de les activitats destinades a fer visible la força cívica del projecte, no es mama el dit ni està disposat que li venguin més sopars de duro en nom de res. Aquí, tothom ha donat el que havia de donar i els capdavanters n’han pres el que els ha convingut de manera que els comptes estan saldats.
La segona és que, fet i fotut, això és el que tots els actors del joc -protagonistes, antagonistes i secundaris- han volgut, de manera manifesta o més dissimuladament. Més d’hora -com Iniciativa o la CUP-, més tard -com ERC i CiU– o amb la cara agra i el cor content, com PP, PSOE, Ciutadans o Podem. Prefereixen batre’s entre ells amb les seves pròpies armes i ens demanen que prenguem partit. Doncs ho farem i no permetrem que l’objectiu final sigui un pretext per deixar passar res.
Ara tenim el repte d’escollir en una sola decisió els representants que s’ajustin amb més exactitud al model institucional de país que cadascú vol per al futur i els que més garanties ofereixin per complir un programa econòmic i social de progrés, perquè ara només ens val progressar en tots aspectes i totes direccions si volem sortir del clot. I, certament, haver de resoldre en una sola mà ambdues qüestions pot resultar confús i fins i tot contradictori, perquè en cap espectre polític acaben de casar mai del tot les ofertes de progrés econòmic amb les d’avanços socials ni cap d’aquestes dues amb les de sobirania nacional. Per això les volíem separades, per no posar el carro davant dels bous. Haurem d’arraconar els bous per recuperar el carro.

Advertisements