Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Pancartes d'unitat en un acte de l'ANC, amb Carme Forcadell. Blog llistaunica.cat. Foto: Ricard Cugat.

Pancartes d’unitat en un acte de l’ANC, amb Carme Forcadell. Blog llistaunica.cat. Foto: Ricard Cugat.

Les lliçons dels darrers Onze de Setembre i l’eufòria del 9N ens van dur a pensar col·lectivament que la candidatura unitària seria la millor opció per a les eleccions plebiscitàries del proper setembre, i a defensar-ho amb entusiasme. Poc després, els partits que havien assumit el lideratge del sobiranisme, no es van posar d’acord sobre aquesta fórmula i, a més a més, van posar en evidència que la desconfiança era recíproca i massa viva i ens van alliçonar perquè entenguéssim que el proper 27-S no solament es votaria a favor o en contra de la independència sinó també a favor d’un model o un altre de política econòmica i social.

Poca cosa podíem fer davant de la ferma determinació dels que han de ser els necessaris protagonistes de l’acció política més rellevant dels darrers tres segles. Per això vam prendre posicions per anar triant quines sigles voldríem per a liderar aquest procés mentre el discurs social era radicalment interferit per formacions amb horitzons a curt termini. Fa pocs dies, Artur Mas reiterava la conveniència de fer una llista transversal i reptava la societat civil a sumar-s’hi. I Oriol Junqueras s’hi sumava, però per fer la seva pròpia llista. Tot el que havíem avançat era en ampliar el nombre de transversalitats que venia a ser el mateix que augmentar la metàfora política en que anàvem transformant un procés que volíem plebiscitari i que nosaltres mateixos no érem capaços de convertir-li. I en les condicions inestables d’aquest mar remogut, fer diferents llistes etiquetades de transversals hauria resultat fatal i catastròfic per als objectius del 27-S. Ara, les accions confluents d’Òmnium Cultural i la de l’Assemblea Nacional Catalana reobren les portes de la candidatura unitària del sobiranisme, avalades per un sondeig que demostra que, si s’aconsegueix , serà molt ben acollida. Però prenguin nota: som a dos mesos i escaig de les eleccions i tornem a negociar allò que teòricament ja ens unia des del primer dia. Fem tard. Potser sí que val més tard que mai, però tanta pusil·lanimitat ens té francament marejats.

Anuncis