Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.
Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

Quan Juli Cèsar va creuar el Rubicó i va pronunciar aquesta frase va voler dir que, passés el que passés, ja no se’n podia desdir. Havia mostrat les seves intencions i si retrocedir significava la covardia i la indignitat, avançar representava la lluita oberta i, finalment, la victòria i la glòria o la derrota i la mort. De manera semblant, la sort del sobiranisme català està sobre la taula del 27-S. Aquesta convocatòria electoral és el Rubicó que hem travessat, conscients que la nostra decisió ens durà a una llarga batalla i, si som prou forts, a l’assoliment de l’estat propi.I l’hem pres sabent que no trepitjarem catifes de flors sinó fems i que transgredirem unes quantes lleis i ordenaments constitucionals espanyols. Perquè, per més demòcrates i curosos que vulguem ser, quan es vol desfer una unió per ser lliures, és inevitable trencar vincles i papers per reconstruir-los d’una manera menys asfixiant.

Estem decidits a assumir l’eventualitat de la derrota, sí, però també a conquerir les probabilitats de la victòria. I en ambdós casos, a assumir les responsabilitats de la decisió que hem pres. Davant d’aquesta determinació, què podran fer les institucions de l’estat espanyol per a impedir que prenguem possessió del que haguem conquerit? Impulsar un cop d’Estat? Empresonar per sediciosos tots els que defensem l’escissió? Suspendre l’autonomia? Inhabilitar tres quartes parts de la classe política catalana i prendre el control de les nostres institucions públiques? Ja saben que els espantalls amb els que ens amenacen cada dia no ens fan cap por i que qualsevol acció dràstica els posaria a la palestra del ridícul davant de tot el món democràtic. Per això voldrien frenar-nos de forma exemplar atorgant competències executives a un tribunal polític com és el Constitucional i fugir de la vulgaritat del codi penal. No s’adonen, tampoc, que, hores d’ara, qualsevol acció que no passi per l’acceptació del dictat de les urnes, no farà res més que mostrar el grau de niciesa de qui s’obstini a negar l’evidència.

Anuncis