Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Un dels trams de la Via Lliure a la República Catalana del passat 11 de setembre a l'Avinguda Meridiana de Barcelona. Foto: Josep Losada / El Punt Avui.

Un dels trams de la Via Lliure a la República Catalana del passat 11 de setembre a l’Avinguda Meridiana de Barcelona. Foto: Josep Losada / El Punt Avui.

L’olla de l’opinió pública de Catalunya ha incorporat als seus ingredients les eleccions espanyoles del proper 20 de desembre. Immersos, com estem, en un procés de conquesta de la pròpia sobirania, l’abstenció podria ser una opció coherent: aquesta contesa ja no és cosa nostra; ja hem començat a desconnectar i a Madrid no hi hem d’anar a fer res més que turisme. Si la CUP ja defensava aquest posicionament en eleccions anteriors, quan el moment polític actual encara era molt llunyà, molt més ho hauria de mantenir ara que és protagonista d’aquest anhelat canvi. I també ho podrien compartir les formacions de Junts Pel Sí, ja que comparteixen amb la CUP l’objectiu de l’estat propi.

Ara bé: sense menystenir aquesta coherència, cal remarcar que no és l’única possible. També és coherent amb els nostres objectius bastir estratègies que els reforcin. I, en aquest sentit, convé que no cedim als partits espanyols ni als partits catalans unionistes ni un mil·límetre de l’espai de debat social i mediàtic que es generarà en motiu d’aquestes eleccions, perquè ells el continuaran utilitzant per crear un clima de tensió i de rebuig. I, el que és més important, Catalunya no solament serà el tema més exposat sinó també el territori més utilitzat.
Però tampoc no hem de desaprofitar l’oportunitat de situar al Congrés i al Senat espanyols el grup més nombrós possible de representants del sobiranisme català. I no només per una qüestió mediàtica –que és fonamental- sinó també per una qüestió política: per damunt de les veus de qualsevol de les majories que ara mateix s’intueixen com a possibles, encara hi tenim molt a dir i, sobretot, molt a reivindicar.
Tot això ho hauríem d’entendre com una missió més d’aquest procés en què ens estem esforçant tant per treballar amb perspectiva de país i no en clau de partit. I aquells que tenen una certa por escènica de repetir la fórmula de les darreres eleccions catalanes, jo els recomanaria que es mirin els vídeos de les darreres Diades i el resultat polític i social de les eleccions del 27-S. No es tracta de repetir res, es tracta de continuar-ho.

Advertisements