Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

L’assoliment d’un acord per formar una majoria parlamentària sobiranista i donar suport a un govern que continuï el procés de construcció d’un estat propi, ha mantingut la temperatura d’un debat que es va iniciar la mateixa nit electoral del 27 de setembre passat i que es mantindrà calent durant tota la legislatura, perquè totes les decisions que es prenguin seran qüestionades a través d’aquest prisma. Aquesta majoria sobiranista de la cambra (escons) està prou legitimada per prendre decisions que no van obtenir el 51 per cent dels vots emesos?

Han estat molts els interlocutors que han discutit al twitter sobre aquesta qüestió des d’aquella nit tardoral. De tots ells, un tuitaire de qui no recordo el nom, va contestar preguntant si Felip Vè havia suprimit les llibertats catalanes per majoria de vots o per majoria d’escons.

La pregunta potser és retòrica i efectista però també molt fidel al moll de la qüestió: com que ja no ens alimenten molles i ja volem el pa sencer, com cantava Ovidi Montllor, potser el que seria més escaient, més just, més moralment i històricament reparador, seria que fossin restituïdes per decret les llibertats de Catalunya, arrabassades també per decret aleshores i sufocades continuadament per la força bruta o per la força de la dominació legislativa. És clar que això és altament improbable, considerant la Història d’Espanya i el tarannà d’un rei que es nega a fer compliments protocol·laris al president i a la presidenta del Parlament d’una autonomia sobre la que té una heretada jurisdicció.
Es pot contestar que el context actual és el d’una democràcia parlamentària i que és en aquest àmbit que cal resoldre el conflicte, però això és una convencionalitat que haurien d’acceptar les dues parts i ara mateix n’hi ha una que no l’accepta. I no és Catalunya, sinó Espanya. Perquè en les democràcies parlamentàries les qüestions es resolen votant. Votant sense fer trampes, és clar. Sense trampes com una Constitució confegida i blindada per qui no vol que Catalunya voti sola sobre la seva autodeterminació, o com pretendre que aquesta votació s’hagi de celebrar en l’àmbit de qui es beneficia de que no s’autodetermini. S’imaginen les guilles votant sobre la llibertat de les gallines? Doncs per això les gallines han dit que prou, que no volen pondre cap més ou i que visca la revolució, amb somriures revoltats o sense. (Té, avui va de cantautors).
Pantalles passades. Per tant, tornem al context de la democràcia parlamentària per retrobar una majoria sobiranista constituïda legalment, democràticament i legítimament al Parlament de Catalunya . Els treu legitimitat que els escons no es corresponguin amb el 51 per cent dels vots? Els que pensen que sí el seguirien trobant insuficient si fos un 60 per cent i dirien el contrari si la majoria els fos favorable a ells, com bé han demostrat cada vegada que han tingut ocasió de governar en alguna banda. El cas és que els catalans hem votat, que aquests vots es transformen en escons, que són els escons els que decideixen les majories parlamentàries i que les majories parlamentàries prenen decisions que recullen allò que els ciutadans reclamen. Aquest és el cercle virtuós de la democràcia, la principal llei d’obediència obligada i neta i transparent certificació de legitimitat.

Anuncis