Etiquetes

, , , ,

Il·lustració d'EKO per al diari El Universal.

Il·lustració d’EKO per al diari El Universal.

Cap dels partits polítics que han tingut ocasió de governar institucions d’aquest país –Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments de ciutat- no han renunciat a designar càrrecs de confiança i assessors de la més variada tipologia. I en aquestes darreres setmanes en què ha arrancat una nova legislatura, hem pogut veure que aquest costum no ha pas desaparegut per més que vulguem caminar cap a un país nou, on sembla que tots hem de ser tan bons i tan purs que farà l’efecte que el regne dels cels haurà baixat a la terra.
La pràctica del govern de les institucions públiques passa per desembarcar-hi escamots d’especialistes que supleixen la inseguretat executiva dels càrrecs electes i que falquen la feblesa pragmàtica dels respectius. I entremig se n’hi encabeixen d’altres que tenen les principals qualitats dels serveis prestats, de saber obeir i de transmetre consignes sense preguntar.

Aquests darrers no fan cap falta i els primers no haurien de ser necessaris perquè totes les administracions disposen de professionals qualificats per portar a la pràctica les accions dels respectius governs. I i si no en disposen o no són prou bons, els podrien incorporar o substituir sense cap dificultat, sobretot si algun dia tenen prou valor per fer una reforma de l’administració pública que sigui funcional i no funcionarial.
Mentrestant, l’espectacle dels nomenaments a dit palesa el llarg camí que falta per recórrer abans de poder dir que tenim un país nou, i el risc que haguem de resignar-nos a tenir “un país semblant”.

Advertisements