Etiquetes

, , ,

Albert Rivera i Pedro Sánchez. Foto: Juan Manuel Prats.

Albert Rivera i Pedro Sánchez. Foto: Juan Manuel Prats.

Les anàlisis que la majoria d’experts han fet de l’acord entre PSOE i Ciudadanos i sobre l’intent d’investidura del líder socialista han subratllat la previsible insuficiència dels vots i han qualificat Pedro Sánchez i Albert Rivera de pretensiosos, comediants i unes quantes coses més. Discrepant d’aquesta opinió, és possible mirar-s’ho des d’un altre punt de vista. Per començar, concedint-los la intel·ligència de saber que una majoria parlamentària estable és pràcticament impossible i que la repetició de les eleccions és altament probable.

Si eren conscients d’això, quina hauria estat l’actitud més conseqüent? No assumir cap repte, com havia fet Mariano Rajoy, i acudir a unes noves eleccions amb l’únic bagatge de l’abúlia, repetint les cantarelles de la darrera convocatòria i confiant que els electors els premiïn fent un nou acte de fe i de ceguesa? O anar a uns nous comicis després d’haver-se mostrat com a partits amb iniciativa, disposats als pactes i a assumir responsabilitats? Acceptar la inèrcia de les tendències de vot o mirar de canviar-les marcant diferències respecte dels competidors ideològics, Podemos a l’esquerra i PP a la dreta? Buscar, cadascú per la seva banda, un pacte de dretes o un d’esquerres o bé crear-ne un altre eixamplant el centre? Perquè no s’ha d’oblidar que el centre és la catifa de les ideologies que amaga a sota les contradiccions de la dreta i de l’esquerra i al cim de la qual als ciutadans ens sembla que tenim els peus més confortables. Vet aquí el missatge que ens espera.

Anuncis