Etiquetes

, , , , , , , , ,

Arnaldo Otegi.

Arnaldo Otegi.

La sortida d’Arnaldo Otegi de la presó li atorga protagonisme en diferents sentits que val la pena examinar. El més immediat és el caràcter polític de la seva condemna, que  l’Estat espanyol ha consumat sense cap rubor. El líder abertzale va ser condemnat per pertànyer a una organització política disposada a consolidar l’indispensable procés de pau del País Basc i a fer-ho des de l’afirmació sobiranista. Però el sobiranisme basc té al seu damunt la taca de la sospita per l’efecte intoxicador de l’orquestra político-policial de l’Estat i, sobretot, pel seu domini legislatiu i judicial i això ha permès que aquest empresonament –i altres- hagi estat contemplat amb absoluta passivitat per la Unió Europea de les complicitats i els favors interessats.

Otegi també ha estat protagonista a Euskal Herria, on ha estat rebut com el líder que s’ha arribat a fer gràcies a la capacitat de resistència que ha demostrat i a la indubtable ascendència del seu discurs contundent i consistent.  Els màrtirs van molt bé a totes les causes i, sens dubte, ell s’ha guanyat el posicionament que el situa per damunt de la resta. Però el sobiranisme basc –com en tota nació– és només un comú denominador de diferents ideologies  que no sempre s’avenen ni saben discernir amb prou claredat les prioritats estratègiques. Només cal examinar el cas de Catalunya que, per més que Otegi l’alabi, havent fet molt ha fet menys del que podia haver fet.  Si ell és capaç de cosir i guarir les ferides que separen les famílies polítiques abertzales,  convèncer-les i aglutinar-les, el seu lideratge serà indiscutible. Però d’entrada té el handicap de la seva pròpia ombra:  durant les seves llargues absències –físiques, que no polítiques-, l’independentisme basc no ha estat capaç de bastir una confortable segona línia per a la vella i marcada guàrdia ni un nou i consistent lideratge que condueixi amb autoritat i sense susceptibilitats el seu procés.

L’opinió pública ha estat també un altre àmbit en el que Arnaldo Otegi ha ocupat un espai protagonista. Una opinió pública que no es limita als mitjans de comunicació des dels quals s’intenta dirigir el pensament de la ciutadania, sinó que també inclou les converses domèstiques i a peu de carrer que són conseqüència de l’efecte dels mitjans però, sobretot, són el pòsit que queda en els nostres raonaments. No es pot dir que sigui cap sorpresa el tractament demagògic i enverinat dels mitjans de comunicació espanyolistes, presoners del seu servilisme vers l’aparell de l’estat o de la seva pròpia incapacitat crítica. Ni tampoc el desbarrament majoritari de suposats especialistes de l’opinió política ni l’efecte devastador que tota aquesta propaganda causa. En la mentalitat del ciutadà corrent la identificació d’Otegi amb ETA persisteix igual que la incapacitat general de comprendre que un procés de pau comporta l’amnistia per als dos bàndols contendents. No l’oblit ni el perdó, que pertanyen al terreny subjectiu, sinó mesures legals que traslladen el conflicte al debat polític, donen seguretat, respecten les llibertats i permeten progressar cap el futur.

És clar que si es tracta del futur del País Basc, no es pot comptar amb Espanya com no s’hi pot comptar per a Catalunya. I aquí, Otegi també hi té feina: a més a més d’agrair públicament la lliçó que dóna el procés català, haurà de ser capaç de convèncer el sobiranisme basc d’abandonar l’egoista posició d’observadors prudents que fins ara han mantingut i de fer-los veure que una bona manera d’avançar és donar-nos suport recíprocament.

Anuncis