Etiquetes

, , , , , , , , ,


La re-fundació de Convergència Democràtica de Catalunya és necessària. D’una banda, perquè molts dels principis fundacionals han estat superats per la mateixa dinàmica política del país: la majoria de ciutadans ja no reclama una autonomia en què se li reconeguin els trets identitaris propis –llengua i cultura- i una certa descentralització administrativa, sinó que aspira a la plena sobirania. Per un altre costat, perquè el que ha estat el seu líder principal durant quaranta anys ha actuat tan deshonestament en relació als càrrecs que ha ocupat en el partit i en el país, que ha estès l’ombra del dubte sobre si l’aparell polític creat al seu voltant no ha servit només als interessos del país sinó també als seus particulars. I en tercer lloc, perquè si en un principi va néixer i créixer escampant l’ham de la socialdemocràcia sueca, en realitat va anar actuant progressivament com un bloc neoliberal, amb tot el que això significa en el tractament dels serveis públics, la política econòmica i l’establiment d’aliances.

La crisi ha convertit la resignació en indignació i CDC es troba ara que el centre que ha anat abandonant l’estan ocupant d’altres, que l’ham socialdemòcrata el té Esquerra Republicana de Catalunya i que l’esquerra contestatària i alternativa no solament ha avançat l’esquerra oficialista pel quart carril sinó fins i tot a ells mateixos.
Sembla clar, doncs, que la re-fundació té una gran necessitat de debats en l’àmbit estructural i en l’ideològic. No obstant, Convergència ha començat aquest procés amb la tria d’un nom nou. No era el més important però sí que és el que a ells els ha semblat que pot donar més visibilitat al canvi que volen mostrar, com si una senyera de colors nous i brillants volgués dir que al seu voltant hi fan pinya gent nova amb idees noves. Exactament aquesta és la idea que defensen la majoria de sectors representats en aquest congrés convergent i la que esgrimeixen quan algú els pregunta per què prescindeixen d’un nom que té totes les virtuts. Malgrat arrossegar episodis polítics i personals poc honorables –quin partit que hagi governat no els pateix?- el nom de Convergència defineix exactament el que els convergents volen: ser el punt de trobada d’una majoria social que comparteix la seva proposta política. Un aplec de corrents: des de la socialdemocràcia, des de la tecnocràcia, des del liberalisme humanista, des del nacionalisme genètic, des del nacionalisme econòmic…
El nom no fa la cosa, però explica que és. I Convergència és una paraula iman, una paraula que defineix millor que cap altra l’atracció cap al centre, la confluència de diferents vies. En aquest sentit és un patrimoni immaterial que es desaprofita. Moltes marques han tingut present aquest aspecte en els seus processos de refundació o de fusió i han preferit afrontar la neteja de les taques i dels errors del passat abans que prescindir d’un nom que definia el producte i l’havia fet popular. La certesa dels valors com a mitjà per liquidar les hipoteques. En canvi, Partit Demòcrata Català diu ben poca cosa. El qualificatiu de demòcrata –sortosament- ja no necessita ser ressaltat perquè tots els partits catalans ho són de nom i la majoria, també d’ànima. No té cap explicació l’atac de gelosia de Demòcrates de Catalunya per la utilització d’un adjectiu que ja hauria d’anar inclòs en la sola concepció de la participació política. I tampoc no la té que es vulgui equiparar la nova formació amb l’homònim nord-americà perquè les distàncies no són només quilomètriques.
En qualsevol cas, aquest és el nom que han triat i aquest és el que hauran de dotar de contingut mitjançant el debat ideològic. Perquè el debat ideològic és el que explicarà fins a quin punt el partit s’ha re-fundat o només s’ha canviat el vestit. És el que ha de dotar de continguts l’argumentació política de la formació. És a dir: ha de definir quin és el seu model de país a través de la concepció de serveis públics com l’ensenyament, la sanitat, les infraestructures… del model econòmic –regulació laboral, política impositiva, desenvolupament empresarial…- de la gestió pública… etcètera. Si tots aquests elements respiren canvis, adaptacions a les aspiracions dels ciutadans de Catalunya, el Partit Demòcrata Català podrà dir que substitueix Convergència. Si no, de ben poc haurà servit el canvi de nom i a la pèrdua del patrimoni nominal caldrà afegir-n’hi d’altres.

Advertisements