Etiquetes

, , ,

Hi ha frases que sentim un dia i que el moment les hi treu transcendència. Però passat el temps les recordem de cop. Així ha estat amb una observació que em va fer un enginyer de sistemes, quan la meva ignorància provava de trobar aire en l’oceà de la tecnologia digital. “Pensa que el que sabem avui d’aquesta matèria és com el que sabien de l’Univers els nostres antecessors de l’antiguitat”, em va dir, volent advertir-me que la progressió dels descobriments es multiplica de forma incessant.

No es pot negar que l’avenç tecnològic ens fa més fàcils moltes coses però, abans d’aplaudir tot el que se’ns mostra, hauríem de tenir present que aquest progrés no és paral·lel al benestar de la Humanitat. Ans al contrari, el desfasament és cada vegada més acusat: com més recursos tecnològics tenim, més s’accentuen les diferències entre rics i pobres, entre farts i famolencs, entre instruïts i ignorants… Per a què ens serveix, doncs, la tecnologia? Perquè s’hi facin rics els que la desenvolupen. Això és lícit, sí. Però en què s’utilitza? En distribuir més eficientment els aliments que conreem, produïm i malbaratem? En difondre coneixement de manera universal i gratuïta? En aconseguir que tothom tingui una vida digna? No: es tradueix en consum que, si bé és una transformació positiva per a l’economia, és un cercle tancat i reservat per als que posseeixen diner. És a dir: facilita la perpetuació i l’increment de la marginalitat. Això si: nosaltres feliços i contents caçant pokèmons pel carrer.

Anuncis