Etiquetes

,

Miranda del Castañar (Segovia 1971) Fotografia de Rafael Sanz Lobato.

Miranda del Castañar (Segovia 1971) Fotografia de Rafael Sanz Lobato.

En una obra del fotògraf Rafael Sanz Lobato (Sevilla, 1932–Madrid, 2015) dues dones grans, endolades, assegudes a l’escala de pedra de casa seva, a Miranda del Castañar (Segovia 1971), es tapen la cara amb les mans perquè la càmera no enregistri la seva expressió. Probablement elles només eren conscients de la seva incomoditat, però el seu gest suggereix resistència a deixar que el seu rostre quedi emmarcat per la finestra indiscreta de la fotografia i examinat pels milers de persones que s’aturaran a contemplar–les des d’aquell moment.
La fotografia documental és notària del temps i de la vida. A través de les imatges dels fotògrafs que retraten qualsevol aspecte de la quotidianitat, ens traslladem a indrets i a èpoques diferents dels nostres per contemplar paisatges, per endevinar vides a través dels gestos, dels vestits, de les expressions, de les mirades. I, sobretot, a través de l’ull i la intel·ligència del fotògraf, que és capaç de copsar la transcendència de l’escena que té al davant i de donar-li perspectiva.
La Biennal Xavier Miserachs, que organitzen a Palafrugell uns apassionats amants de fotografia des de fa nou edicions, també és en sí mateixa una fotografia, una finestra des de la que es poden contemplar retalls de la vida (en majúscules) en la més pura interpretació del llegat artístic del fotògraf barceloní que es va empeltar a l’Empordà. Una finestra que s’obre fora dels cenacles culturals del país i que en paga injustament peatge, però que mostra un volum i una qualitat d’obra que en fan una cita obligada. Hi ha temps fins el 9 d’octubre.

Anuncis