Etiquetes

, , , , , , , , ,

Foto: Paco Dalmau

Foto: Paco Dalmau

Un periodista té l’obligació moral i professional de preguntar el que creu que és important per a completar la informació que està elaborant, però les respostes que obté no es poden descontextualitzar ni del moment concret de la pregunta ni del moment genèric en què està situat l’entrevistat. Per això, sembla evident que ni el president Carles Puigdemont anunciava res quan deia que no serà el proper candidat a la presidència de la Generalitat, ni tampoc ho feia la vicepresidenta Neus Munté quan afirmava que Artur Mas seria un bon candidat per tornar al càrrec. Es limitaven a respondre les preguntes de periodistes més preocupats per la forma que pel fons però ho feien amb poca habilitat i amb massa sinceritat, dient el que probablement pensen. El que es pensa, molt sovint no coincideix amb el que és possible, i ara no és possible concretar res de tot això. Potser l’estil pujolista de menystenir la pregunta dient que no toca fer-la, tampoc no toca; però el futur és tan incert i els terminis tan elàstics que Puigdemont, Munté i tots els que ara tenen la responsabilitat d’obrir pas cap a la sobirania haurien d’evitar la projecció de debats i de situacions que qualsevol de les dificultats que tenim per davant pot fer canviar de manera substancial. Fa poc més d’un any, Puigdemont no comptava ser on és avui i avui no pot preveure on serà d’aquí un any.

Anuncis