Etiquetes

, ,

La mort recent del sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman ha provocat la nova divulgació d’un dels conceptes que han tingut més ressò de la seva trajectòria de pensador: la modernitat líquida. Una encertada i precisa definició de la tendència de la nostra societat contemporània cap a la mutabilitat constant en la que el sisè continent, el capitalisme, és el principal motor que genera els conceptes que justifiquen i que executen els moviments d’aquesta transformació contínua en els cinc continents restants. En aquest aparentment nou univers les identitats es dissolen i es fusionen, perden densitat, es liqüen i flueixen cap a nous motlles que ja ens tenen preparats: abandona la teva zona de confort, re-inventa’t, obre’t als canvis, no et resisteixis, fes-te global, interconnecta’t…

Mobilitat? Un pretext per a incentivar el desarrelament i disposar funcionalment dels territoris. Globalització? Una porta per a la lliure circulació de mercaderies i capitals, per fer xantatge a les economies regionals i a les forces del treball i per a l’enrasat mundial de les classes subalternes per la banda més inferior possible. Interconnectivitat? Un esquer lúdic perquè caiguem en el parany del control total de les nostres identitats i moviments. I tot articulat per a sostenir la xarxa del consum continu i per a incentivar la insatisfacció permanent que ens incita a empènyer sense descans la sínia a la recerca d’allò que encara no tenim mentre es van buidant les galledes del que ja hem aconseguit i devaluat. Líquids i dissolts.
Des dels principis de la Història, l’ésser humà ha cercat el progrés, la millora de les seves condicions de vida, però aquesta recerca sempre ha estat condicionada per les disputes de poder. Perquè el privilegi de la dominació d’uns sobre els altres reporta el gaudi preferent –i a vegades exclusiu- del progrés que ens fa la vida millor, més fàcil: és per això que la tecnologia, les medicines, l’energia… són grans negocis i no aportacions altruistes a la humanitat. Canviar aquesta dinàmica de les coses no és possible en poc temps ni està exempt de conflictes, de la mateixa manera que no n’està el model de societat que ens han preparat. Però una anàlisi profunda ens hauria de fer veure que no ens compensa mantenir-nos subjectats a la sínia per a evitar les previsibles dificultats.
Si hi ha esperança aquesta rau precisament en el reforçament de les identitats. De les identitats individuals perquè siguem prou conscients del valor de la nostra vida, de la nostra condició humana i de la capacitat de sumar-la a la dels altres per conquerir quotes de benestar comú. De les identitats territorials perquè només a través del coneixement i el respecte a les arrels pròpies és possible defensar-se dels dominis aliens i respectar les dels altres. De les identitats socials, perquè només reivindicant els valors del grup al qual pertanyem és possible arribar a l’equilibri amb grups diferents i reduir les diferències de classe. És a dir: res de liqüefacció sinó solidesa, conviccions i determinació. I sobretot, acció.
Ara que se’ns proposa sumar-nos a la construcció d’un país lliure i millor hem de tenir present que no és només la nostra mà la que pot fer canviar les coses quan introdueixi la papereta a l’urna sinó sobretot el nostre cervell en la mesura que sigui capaç d’implicar-nos en la transformació necessària. De ben poc ens servirà canviar l’estanquera per l’estelada si no som capaços de comprendre que tot seguit cal començar a frenar i invertir la tendència a la dissolució en el magma dels interessos que empenyen cap a la globalització absoluta. És a dir, cal fer política. No en el sentit lobbístic, ni mediàtic, ni aristocràtic del terme sinó en seu sentit més etimològic i popular: participar en la gestió dels assumptes col·lectius per a exercir la defensa de les persones que en formen part, des dels àmbits locals als nacionals.

Anuncis