Etiquetes

, , , ,

La Creu de Sant Jordi arrastra la brama que és un premi de peix menut, que s’atorga sense gaires miraments ni discriminació qualitativa i que la proliferació amb què es concedeix li treu valor. Però té també una altra lectura, molt més exacta i molt menys demagògica: la finalitat del guardó és distingir i honorar persones i entitats que, des de la senzillesa de la seva feina quotidiana a l’espectacularitat d’una acció puntual, contribueixen a una societat més rica i més plural.

Aquest ventall tan ampli comporta forçosament que el nombre de guardonats sigui nombrós i divers, que a la llista de distingits s’hi puguin veure des de ciutadans fins ara anònims a personatges marcats per la seva activitat pública; des de persones modestes a d’altres vestides de vanitat; des d’entitats civils que tenen valor per la seva continuïtat històrica a persones que destaquen per les seves aportacions recents; des de militants dels valors transversals a polítics de militància ortodoxa…
L’amplitud del ventall de premiats i premiables no s’hauria de considerar cap demèrit sinó més aviat un senyal de la riquesa del país. I no hauria d’incitar a una anàlisi prejudicial de pedigrís de cap mena sinó a l’agraïment per l’aportació que han fet els que han estat distingits, per minúscula que sigui i per més que particularment puguem sentir-nos allunyats dels seus posicionaments. La crítica fàcil i el menyspreu sectari són també una creu, aquesta menys honorable.

Anuncis