Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, Consulta, Democràcia, Estat, Independència, Independentisme, Política, Política catalana, Política espanyola, Referèndum, Sobiranisme
Portada El Punt Avui 23/09/2015
L’independentisme català ha tingut sempre una bona bateria d’arguments per a reclamar la sobirania del país amb abundants justificacions històriques, culturals i econòmiques. El canvi de la dictadura a la monarquia parlamentària va fer pensar que un estat plurinacional, equitatiu i respectuós era possible. Però a mesura que anaven passant els anys, les irreformables estructures polítiques i d’estat corcaven aquesta idea, fomentaven la liquidació de les hipoteques històriques i convidaven a formular arguments sobiranistes. Uns arguments que ofereixen dades i projecten models sobre el finançament, la política cultural i lingüística, els sistemes de salut i d’ensenyament, la seguretat pública, el benestar social, les infraestructures, etcètera.
I que tenen, sobretot, l’indiscutible aval democràtic de la majoria dels parlamentaris que representen els ciutadans de Catalunya.
Cap d’aquests arguments és rebatut amb d’altres que presentin com a positiva la pertinença a Espanya perquè la realitat passada i present desmentiria qualsevol promesa de futur. Per això. Els unionistes fan servir avisos i advertències: que si extraviats a l’espai sideral, que si la constitució espanyola és intocable i la unitat d’Espanya innegociable, que si els exèrcits i la Guàrdia Civil la garantiran, que si en 24 hores es poden desmuntar les lleis catalanes, que si serem acusats de sedició… La força del raonament contra la força simple.
Paraules Cosides 