Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

El moviment sobiranista català té dues mancances importants en el vessant mediàtic. Una és no haver sigut capaç de dotar-se de mitjans i canals de comunicació propis dirigits al públic internacional. Per fer córrer pel món la nostra veu dient el que pensem i volem, sí, però sobretot per a explicar què passa al voltant d’aquest procés d’autodeterminació: cada una de les passes que Catalunya fa per portar a terme un referèndum democràtic i totes les que fa l’estat espanyol per a impedir-ho, des del bloqueig constitucional i financer fins a la utilització desvergonyida i coercitiva de l’estructura diplomàtica, de la judicial i la policial sense oblidar-nos de la manipulació mediàtica.
Precisament, l’actuació d’alguns mitjans de comunicació és, literalment, de jutjat de guàrdia. Després de comprovar com en la política espanyola es menteix descaradament sense que passi absolutament res, han optat per seguir el mateix camí. S’emparen en la llibertat d’expressió però, a la pràctica, disfressen d’opinió el que en realitat són afirmacions gratuïtes, o bé accepten difondre informacions elaborades per fonts alienes i contaminades, sempre seguint el sinistre mestratge de dues màximes conegudes: “Que la veritat no t’espatlli un bon titular” i “Difama, que alguna cosa queda”. És en front d’aquest abús que tenim la segona mancança: hauríem de disposar d’una brigada jurídica que els denunciés davant dels tribunals per posar en evidència amb quines armes es combat una reivindicació democràtica.