Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Manifesció per la independència i la llibertat dels presos polítics de l'11/11/2017 a Barcelona. Foto: Jordi Borràs/El món

Manifestació per la independència i la llibertat dels presos polítics de l’11/11/2017 a Barcelona. Foto: Jordi Borràs/El món

En aquestes primeres hores de pre-campanya en què ja és ben clar que el 21-D no hi haurà candidatura unitària, els partits sobiranistes s’afanyen a argumentar la concurrència en solitari amb una estratègia de captació de vots de sectors que consideren poc donats a la transversalitat.

És ben estrany que no se’n pugui trobar, de transversalitat, en una ciutadania que porta un milió i mig de persones a manifestar-se cada vegada que se la convoca per reivindicar la independència i la república catalana, que emet dos milions i mig de vots en un referèndum delmat i atacat políticament i militarment i que suma gent de tota condició política i social en la defensa les urnes: aquells que van interposar els seus cossos a les porres de la policia espanyola no els va importar gens la filiació política dels que tenien entrellaçats a cada costat de braç. Totes aquestes persones arrufarien el nas davant d’una candidatura unitària, o l’arrufen més aviat quan s’adonen que els partits en qui han confiat cegament durant aquesta legislatura ara no confien en elles? En tot cas, ara som on som: acceptarem les regles del joc per demostrar que les urnes són nostres i no de qui les segresta perquè la nostra prioritat és recuperar les nostres institucions i impedir que s’hi afinquin els voltors. Si l’estratègia dels partits ho permet, la donarem per bona. Si no, el retrocés del país també se’ls endurà a ells pel davant.

Anuncis