Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Adaptació d'un original de Ricard Soler (L'Avi).

Adaptació d’un original de Lluis Recasens (L’Avi).

La sacsejada que ha representat l’acció dels poders de l’estat espanyol sobre Catalunya ens ha atordit i ens ha posat en situació de tornar a definir les prioritats polítiques i de refer les nostres institucions i les entitats ciutadanes més rellevants que han quedat escapçades. És natural que, en aquesta sotragada, es produeixin revisions, anàlisis i reconduccions i fins i tot té tota la lògica que hi hagi retrocessos. Passa en totes les batalles, en totes les disputes, i mai cap victòria s’ha aconseguit sense derrotes prèvies.

Ara bé, els partits independentistes farien bé de fer aquesta feina a dins de cada casa i no en públic per a evitar contradiccions recíproques en clau electoralista que no fan altra cosa que espantar els menys decidits i regalar munició als adversaris. I de la mateixa manera, farien bé d’explicar els seus projectes de futur més en clau de reconstrucció de les institucions que no pas de continuïtat d’un somni que va durar poques hores. És veritat que tenim el més important perquè hi hagi repúblicarepublicans mobilitzats amb entusiasme i determinació- però cap nou estat és possible sense uns fonaments institucionals sòlids ni sense capacitat d’imposar-se en el propi territori. Canta un il·lustre republicà que “el camí és llarg i ja no tenim temps d’equivoca’ns”, en una vella cançó que és tot un manual per al dia d’avui: cal que neixin flors a cada instant però no que portem els lliri a la mà.