Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Ètica és obrar d’acord amb uns principis morals de respecte; estètica és dotar els actes d’una escenografia equilibrada i pragmatisme és actuar amb una finalitat pràctica, d’obtenció de resultats positius. L’ètica dels objectius sobiranistes ja està ben definida: assumir responsablement el mandat democràtic de la ciutadania que es manifesta favorable a la independència de Catalunya. L’estètica la practiquem molt bé: ens manifestem multitudinàriament i cívicament sempre que se’ns demana, donem vida i color als carrers i a la política, organitzem consultes d’autodeterminació i fins i tot proclamem solemnement una república. De pragmatisme és del que anem més coixos. És veritat que totes aquestes accions serveixen per mantenir dempeus i permanentment activa la causa independentista i fan que se situï en el primer plànol de l’actualitat política nacional i internacional. Però després de tants anys de peix al cove ens ha semblat que n’hi havia prou amb una actitud rebel per a exercir la sobirania i ja hem vist fins on ens permet arribar. No es poden llançar polítiques a la paperera de la història sense tenir garantides les noves ni passar pantalles sense eliminar els virus obsolets, perquè retrocedim. Recuperem primer les institucions que ens han sostret i després del 21-D siguem pragmàtics: treballem meticulosament i amb precisió i fem que el silenci sigui com la boira que no deixa veure res fins que t’ho trobes al davant.