Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

La perspectiva d’eleccions a Catalunya ha estat present tant en aquests darrers mesos -quan la majoria parlamentària sobiranista intentava designar un candidat a la presidència de la Generalitat i el govern espanyol bloquejava un intent darrere l’altre-, com ara que ja s’ha proclamat Quim Torra i l’executiu estatal no en té prou de desacreditar-lo sinó que també bloqueja el nomenament de consellers.

A Espanya, aquest horitzó és més recent: la demolidora sentència sobre el cas Gürtel acaba de posar sobre la taula una moció de censura al govern de Mariano Rajoy que, tant si prospera com no, només és el símptoma d’una descomposició que no pot portar a cap altre destí que unes eleccions generalsI, en tercer lloc, també s’ha obert el teló de les eleccions municipals del 2019, que tenen una significació especial a Catalunya, on el municipalisme independentista és ampli i on tenim clar que una República sòlida comença als ajuntaments.

Si davant l’1 d’octubre vam demostrar que als catalans no ens fan por les urnes i ho vam tornar a fer el 27 de desembre, acceptant el repte d’unes eleccions imposades i d’unes regles democràtiques adulterades, hauríem de fer-nos el propòsit permanent de guanyar-les totes, sempre, cada vegada que ens posin una urna al davant. Hem de demostrar que al nostre país sempre guanyen les opcions polítiques que defensen la plena sobirania de Catalunya a través de l’exercici de la democràcia, contra les que exerceixen la repressió i el retorciment del marc jurídic