Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, Democràcia, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Presos polítics, Sobiranisme
La nostra realitat és difícil i complicada. S’ha subdividit en plànols que a vegades no semblen ni paral·lels. Un és el judicial, que se subdivideix en quatre: el sumari del jutge Llarena, la situació específica dels presos polítics, la dels exiliats i el curs de la justícia belga, alemanya i escocesa. Un altre és l’institucional: una Generalitat en funcionament que mira de refer-se del 155 en un marc autonòmic i que prova de ser digna del llegat de l’anterior legislatura. Un tercer, el de les formacions sobiranistes, on cadascú vol fer república a la seva manera: uns per la perseverància estratègica, altres eixamplant la base i uns altres per la via de la desobediència. Sense prejutjar les raons de cadascú –que les deuen tenir- no seria hora que tots s’aturessin a pensar en el plànol darrer, el dels ciutadans que els han empès fins aquí, i aprofitar-los una mica més en comptes d’entretenir-los amb un bucle de manifestacions i concentracions?