Etiquetes

, , , , , , ,

Mires els partits independentistes i veus inquietud. I mires el món sobiranista i veus desconcert: uns acusen de por a desobeir i altres, de dignitat suïcida; uns volen sortir al carrer i altres, amagar-se a casa; uns reclamen sacrificis i pocs estan disposats a fer-los. Quan un vehicle s’accelera, aturar-lo o fer-lo canviar de direcció és difícil i pot ser que els passatgers en surtin pataquejats. Exactament això és el que ens passa. Després de posar l’independentisme a mil en divuit mesos, de muntar un referèndum i de prometre’ns la independència, no se’ns poden abocar gerros d’aigua freda al damunt sense que ens emprenyem. Esbravem-nos, si cal, però abans no ens exploti, tinguem el cap fred sense apartar-nos de l’objectiu i el cul inquiet per continuar buscant camins.