Etiquetes
Catalanisme, Catalunya, Estat, Independència, Independentisme, partits polítics, Política, Política catalana, Política espanyola, Sobiranisme
Cap mobilització puntual, ni cap desobediència parcial, ni cap diàleg aconseguiran que l’Estat espanyol (o els partits i institucions que se’n consideren marmessors) faci res diferent del que ha fet o fa respecte de Catalunya. En el millor dels casos, una revisió de l’Estatut; en el pitjor, la seva supressió. L’única escletxa possible és que ell tot sol es posi el cap a la soga, cosa per a la qual té una extraordinària facilitat gràcies a la creguda i caducada prepotència heretada del colonialisme i del franquisme. Però les debilitats de l’adversari s’han de precipitar gràcies la fortalesa pròpia, i si Espanya ho sap fer gràcies a la seva força d’estat, preguntem-nos com és que nosaltres amb prou feina actuem com un aplec de sigles que ni tan sols sumen.