Etiquetes

, , , , , , , , , ,

El rebuig de la majoria del Parlament de Catalunya a la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic ha aixecat una considerable polseguera i encara està pendent d’arribar el rebuf del Tribunal Constitucional. Perquè ves que no sigui anticonstitucional que segons qui perdi una votació democràtica en una cambra parlamentària. Aquesta empolsimada, però, ens ha distret i no hem acabat d’aclarir els motius pels quals el PSOE volia fer Iceta president del Senat a tres setmanes d’unes eleccions a les Corts en què no el va presentar com a candidat per a la cambra alta. No hi comptava el PSOE ni hi comptava Iceta, que fa fer cara de pòquer quan la notícia es va filtrar a la premsa i encara va trigar un dia a fer-se’n a la idea. Tots els indicis fan pensar que el secretari general del PSOE vol al capdavant del PSC un perfil diferent: algú que no vagi de manifestar-se amb el feixisme granat a considerar que determinats percentatges favorables a l’autodeterminació justifiquen un referèndum. Un perfil que balli menys, vaja.