Etiquetes

, , , , , , ,

Quan es parla d’eleccions municipals, se sol dir que s’hi vota les persones perquè se sobreentén que els alcaldes governen la nostra proximitat quotidiana i que, en moltes poblacions mitjanes i petites, els tenim tant a l’abast que en sabem les virtuts i els defectes. I si no els sabem, el safareig ja ens els fa arribar. Però la realitat és més complexa. Primer, perquè el nostre sistema electoral obliga a fer pactes de govern per garantir l’estabilitat dels mandats i això porta a negociacions que quan no semblen inspirades en Rocambole, ho semblen per Maquiavel. I després, perquè l’actual marc polític de Catalunya requereix una lectura moral específica si es vol acreditar la capacitat de representar fidelment la ciutadania. Per això, s’ha d’aplaudir i celebrar que s’exclogui de tants pactes com sigui possible aquells partits partidaris de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i de combatre l’independentisme democràtic amb la repressió. Qui podria ser prou bon alcalde, si no fos també profundament demòcrata?