Etiquetes

, , , , , , , , , , , ,

El conte El vestit del rei, en què un monarca adulat es passeja nu perquè els seus cortesans no gosen dir-li que el sastre li ha pres el pèl, té una versió monàrquica i una altra de republicana. En la primera, tots els personatges saben que tot plegat és una comèdia, però ningú no gosa acabar la farsa perquè a tots els convé que duri; al primer, el rei. Aquests dies, a Mallorca, una dansa cortesana de reverències i somriures encartonats escenifica la funció d’estiu d’aquesta trama inútil i els lacais pregoners s’esgargamellen per inflar la transcendència de cada gest i de cada paraula.
En la segona, els protagonistes estan convençuts que el vestit que el poble ha regalat als mandataris és perenne. No s’adonen que l’ús l’ha desgastat tant que ja és transparent; que la unitat s’ha descosit, que el teixit s’ha destenyit i que ha perdut la prestància que li conferia propietats de comandament. Tothom els ho diu, però l’orgull els cega, es pensen que tot són enveges i es passegen nus pel país reclamant eleccions i bescantant els discrepants.