Etiquetes

, , , , , , , , , ,

El govern espanyol es pot treure tots els informes que vulgui de la màniga dels assessors als quals paga el sou, però els acords i les pautes sobre el finançament autonòmic no formen part de pactes polítics puntuals sinó que se sostenen en la llei 22/2009 que, com totes les lleis, transcendeix la transitorietat d’un govern en funcions. Per tant, l’executiu de Pedro Sánchez reté injustificadament 1.317 milions d’euros que haurien de ser a les arques de la Generalitat, manté la desinversió de l’Estat a Catalunya al voltant dels 7.000 milions d’euros anuals i continua la política de devastació practicada pels seus antecessors que van imposar un sistema de transferències ordinàries basat en la fiscalització política (seqüeles del 155) i van impulsar la fuga de seus socials de les grans empreses. Després, si voleu, hi podem afegir el dèficit fiscal i, fent la suma-resta de tot plegat, conclourem que, entre el que deu, el que no gasta i el que impedeix gastar, el govern espanyol demostra un interès evident per empobrir Catalunya. Ai no, que és l’independentisme qui ho provoca, com el rebel que reclama la bufetada.