Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , ,

Per a evitar la repetició d’eleccions, Pedro Sánchez continua demanant als adversaris i als teòrics aliats que facin una genuflexió incondicional davant de la seva majestàtica ambició de governar en solitari a canvi de res. És a dir: aposta per tornar a les urnes i sembla que només ho podria impedir la por d’Unidas Podemos a un desencís dels electors i a l’avanç de la dreta, si és que això els fa tremolar prou les cames perquè els pantalons els acabin de caure fins a les clavilles.
A Catalunya, Pere Aragonès engega una discussió pressupostària suïcida mentre els cors del seu partit entonen melodies electorals. Amb un govern bloquejat per la manca de diners (deute i ofegament financer per l’Estat), per la falsa equidistància dels comuns i per la insatisfacció sistemàtica de la CUP), les eleccions guanyen força per damunt d’una nova pròrroga pressupostària.
Amb aquest horitzó a la vista, les forces independentistes continuaran barallant-se pels salvavides o tenen alguna idea pragmàtica per enfilar-se a la cresta del tsunami?