Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Les reaccions a la sentència del Suprem contra la primera fornada de presos polítics –hi ha també els 7 del 23-S i n’hi haurà més- tornen a posar de manifest un seguit de contradiccions que ens diuen que no és possible viure alhora en dos mons, en la república catalana i en l’autonomia sotmesa a Espanya. La majoria independentista que els ciutadans han portat a les nostres institucions fa que els seus líders se sentin responsablement obligats a actuar com a conductors del procés, a empènyer cap a la plena sobirania, mentre que l’aparell de l’estat disposa de tots els seus poders –inclòs el quart- per a impedir-ho. És així que tenim el dubtós privilegi de ser carcellers dels nostres líders, però no els podem alliberar; o vigilants de la nostra seguretat, però no podem impedir que s’utilitzi en contra nostra. En aquest forcejament sempre hi sortim perdent perquè ens tenalla la legalitat vigent. Potser, doncs, hem de dedicar menys esforços a tensar les institucions autonòmiques i més a crear una legalitat latent. A bastir lideratges i estratègies que condueixin el procés des de la societat civil. A fer emergir tsunamis fins que tot estigui a punt per girar el país com un mitjó, d’un dia per l’altre.